La Pedagogia Teatral, Una Eina Per Educar

El teatre, l’art dramàtic i la pedagogia de l’expressió són eines educatives fonamentals per la formació de totes les persones. Encara que la diversitat de percepcions de l’educació i el teatre són molt diverses, alguns opinen que “portar al teatre a l’escola per ensenyar-lo és una acta mortal”, una opino una mica radical. En cavi d’altres com el cas d’aquest article ens volen fer mirar d‘una altra manera en aquests dos conceptes, intentant complementant-los.

Però hi ha una controvèrsia en aquest tema, ja que des d’un punt de vista teòric el teatre no és pot ensenyar, encara que és pot ensenyar de forma aïllada: Les tècniques, transmetre el coneixement, experimentar diferents llenguatges, donar instruments escenogràfics que permetin als estudiants, en un temps determinat, en un espai determinar, realitzar el seu propi aprenentatge. Per això ens plantegem que potser pot haver-hi un model que ajuntes l’ensenyament amb el teatre.

Si portem el teatre a l’escola és inhabitable que es converteixi amb una assignatura, podem considerar l’art dramàtic com una pedagogia, ja que “constitueix d’un conjunt de valors, regles, principis, models i moltes dades teòriques i practiques amb la finalitat de guiar les intervencions del professor i millora l’aprenentatge de tots els participants”. Per la qual cosa ens obre un gran ventall d'oportunitats per treballar amb l’alumne, conjuntament amb el mestre i fer de l’educació tradicional una educació creativa que giri en l’entorn de les arts i l’ensenyament.

Per dur a terme aquesta educació creativa fa falta artistes-pedagogs que estiguin preparats per utilitzar totes les tècniques i instruments que tinguin a l’abast, tant en el camp de l’art dramàtic/teatre com el de l’ensenyament, per innovar i fer una tècnica que posi el focus principal en l’alumne i no en el mestre. Ens interessa un mestre que desperti la motivació, susciti l’interès i estimuli la set de saber dels alumnes. Ja que ensenyar no només consisteix és transmetre el teu saber sinó que també consisteix a ajudar, guiar i acompanyar.

L’art en la societat ocupa un paper secundari, una cosa bastant negativa des del meu punt de vist, s’ensenya a les escoles però no s’aprofita el cent per cent. Per què l’art guanyes terreny a les ciències s’hauria de modificar tot el sistema escolar i la mentalitat del professional que treballen en aquest àmbit. No només milloraríem el lloc de l’art a la societat sinó que la societat també s’hi beneficiaria.

El teatre com actualment s’entén com una eina per transmetre coneixements, perdre la timidesa o simplement per diversió. Encara que si reunim les diferents possibilitats pedagògiques que ofereix el teatre i les ajuntes amb els objectius de l’educació social es produeix unes dinàmiques que aprofita els coneixements i les eines del teatre juntament amb un ensenyament actiu i participatiu. “El teatre té molt en comú amb els objectius de l’educació social”

Segons la Universitat de Girona , “L'educació social és una resposta a la necessitat que l'educació esdevingui un procés al llarg de tota la vida de les persones i una activitat que no pot restar emmarcada únicament en el context escolar. Per això, l'educació social té més a veure amb la vida quotidiana de les persones o amb el lleure, que amb els continguts del sistema educatiu reglat. També per això l'educació social és una activitat que no es veu limitada a la infància, sinó que actua amb la gent jove, els adults i àdhuc la gent gran. Així mateix, l'educació social està vinculada a la resposta a les noves demandes d'accés a la cultura, al benestar i a la qualitat de vida i a les de participació en la vida social.” Els seus objectius són aconseguir la maduresa social, promoure les relacions humanes i preparar a l'individu per viure en societat.

El teatre té com ha objectius, desenvolupar capacitats socials expressar-se lliurement, prendre consciència dels nostres sentiments, treballar la confiança, expressió corporal, intel·ligència emocional, estar en contacte amb el camí per desenvolupar les meves metes, etc.

Aquests objectius comuns fan d’aquesta eina una eina molt poderosa, ja que permet a qualsevol tipus de persona, amb dificultat per la integració social o sense, trobi diferents eines i pràctiques per poder fer front a la societat i trobar el seu lloc dins d'ella. A més a més afavoreix a la cultura i l’art.