Calaix de llibres

En aquest apartat us deixem un seguit de recomanacions de lectura.

Ballesta, J. (2009). Educar en tiempos revueltos. Crónicas sobre la realidad educativa. Barcelona: Graó

Selecció d'articles on es narra una original història del sistema educatiu espanyol. Pel llibre passen ministres, lleis, programes de televisió, actors i autors que són els protagonistes influents en aquesta societat canviant, on emergeixen nous desafiaments i reptes que condicionen i defineixen a l'educació des de tots els contextos. No és freqüent veure en els periòdics articulistes que abordin les qüestions educatives de més actualitat i afrontin els problemes de més calat, amb un llenguatge clar i compromès. Aquestes cròniques sobre la realitat educativa no només interpel·len als educadors i educadores. És un llibre d'imprescindible lectura per a pares i mares que eduquen als seus fills. És un llibre que es dirigeix a cada ciutadà i ciutadana que sent com a seu el compromís per millorar l'educació.

Bona, C. (2015). La Nueva educación. Barcelona: Plaza&Janés.

César Bona, un dels cinquanta millors mestres del món segons el Global Teacher Prize, l'anomenat Premi Nobel dels professors, ens aclareix en aquest llibre que ser mestre no és acomodar als alumnes a uns plans d'estudi: tot educador ha d'adaptar-se al motor imparable i entusiasmat d'un nen. Cal motivar-los, estimular la seva creativitat i agullonar la seva curiositat; perquè els nens no són solament els adults del matí: són habitants del present.

Carbonell, J.; Serra, À. (2009). La vida escolar en un curs. Barcelona: Graó.

L'objectiu d'aquest llibre és prendre el pols diari d'una escola al llarg d'un curs. A través d'un centenar d'imatges i textos s'expliquen els projectes, les activitats, les formes d'ensenyar i d'aprendre, el cultiu de les diverses intel·ligències, els espais d'aprenentatge dins i fora de l'escola, les rutines i els rituals, els valors educatius, la relació amb les famílies i les intervencions i opinions de tots els agents de la comunitat educativa. Aquest llibre explica la quantitat de coses previsibles i imprevisibles que passen durant un curs, així com la complexitat i la quantitat de funcions que ha d'assumir una escola. Tot allò que marca la vida d'una institució educativa i que, en definitiva, construeix l'escola.

Cela, J. (2015). Apunts d'un mestre greument jubilat. Barcelona. Associació de Mestres Rosa Sensat.

Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat, és un dietari que s’inicia l’1 de setembre de 2014 i finalitza  el 30 de juny del 2015 on Cela observa el món que l’envolta amb sorpresa, d’una manera especial el que afecta l’educació i el pas del temps, i hi diu la seva amb la intenció de trobar un lector o una lectora que vulgui conversar amb ell sense dogmatismes ni apriorismes.

Cela, J. (2013). Tu m'aprens. Memòria i oblid d'un aprenent de mestre. Barcelona. Graò.

Si tal com s'afirma en la introducció d'aquest llibre"viure és conviure amb la memòria"podríem deduir que la memòria ens ajuda a construir-nos d'una determinadamanera. Tu m'aprens no és un llibre de memòries. És un llibre sobre la memòria on l'autor reflexiona a partird'allò que recorda, a partir d'alguns dels moments que l'han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projectaen el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia a dia on el mestre intenta respondre a les necessitats que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de descobriment del món.

Cela, J. (2009). A peu d'obra: reflexions i vivències a partir de l'escola. Barcelona. Rosa Sensat, coop.

A peu d’obra és un recull de reflexions i de vivències de Jaume Cela que combina la docència amb la gestió al CEIP Escola Bellaterra. És sobretot un homenatge a l’ofici de mestre, a aquest ofici on el tacte, la tendresa, la capacitat d’escolta i l’exigència vers un mateix i vers els altres esdevenen els seus eixos centrals. Així mateix cal destacar les aportacions que fa sobre el debat de la llei d’educació i sobre altres reptes que té l’educació en una societat com la que estem construint entre tots.

Cela, J. (2001). Calaix de mestre. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. (Col·lecció: Testimonis, 1)

Calaix de mestre és un conjunt de reflexions sobre diferents aspectes del món educatiu vist des de l’escola. Hi trobareu articles que expliquen experiències i vivències de l’escola on treballa l’autor al costat de comentaris suggerits per lectures de llibres de tota mena, pel·lícules, notícies, reunions i altres esdeveniments.
També hi podreu llegir uns breus homenatges a persones i entitats que l’autor estima i que van lligades d’una manera indissoluble a la seva vida.

Clapés, A. (2004). Jo també faig classes a la UAC: diari d'un director d'escola. Cerdanyola del Vallés. Montflorit

Reflex de la vida d'un director d'escola a qui li toca fer cinquanta mil papers diaris i prendre decisions de tot tipus. Estructurat en forma de diari, l'autor hi presenta reflexions personals.

Díez Navarro. M.C. (2011). Les arrecades de la mestra. Barcelona. Graó

Dins la selecció de textos que componen aquest llibre, hi he abocat bocins de la meva realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions, tendreses i fins i tot bromes. I, a través de tot això, es pot veure una síntesi de la meva manera d¿entendre la criança, els vincles que considero saludables en l¿àmbit escolar i educatiu, l¿essència de les criatures petites i la desitjable posició implicada i responsable que hauria de tenir la societat sencera respecte a la seva cura"

Escalera, M. (2013). Memorias de un professor malhablado. Madrid. Amargord Ediciones.

Aquest llibre està concebut com a eina de lluita, de reflexió i de debat; és una sentida vindacación de la figura del professor de l'Escola Pública en general, però d'una manera crítica, amb humor, amb mala llet, amb informació, amb argumentació i amb algunes dades essencials; i va dirigit als estudiants, als pares, als professors (malhablados o no), i als contertulios i als polítics de tota ralea, que opinen i legislen sense saber què és l'Escola Pública i què fan els seus professors en ella; i, el pitjor de tot, que no volen saber-ho. Per això, comença amb una relació d'alguns dels insults que se'ls van propinar als professors de la Marea Verda, quan van començar les seves mobilitzacions contra la política de les retallades i de transvasament de recursos de l'Escola Pública a l'escola privada, empresa pel Govern de Madrid; a la qual es va sumar immediatament el ministre Wert.

Fuster, C. (2004). La volta a l'escola en vuitanta móns. Diari d'un mestre de la diversitat. Barcelona. Associació de Mestres Rosa Sensat.

Aquest diari recull les experiències de Claudi Fuster, un mestre que ha nascut i que treballa al barri del Raval -de Ciutat Vella- de Barcelona, amb nois i nois de vuitanta móns, com diu el títol, o de mig món, com també comenta Es part d'un diari de classe, on s'explica la seva formació en aspectes com la diversitat, les estratègies i les tàctiques que es segueixen per abordar l'escola, així com el tema candent a escala mundial, que és la diversitat de models de vida humana i la igualtat de drets humans. A través de les seves reflexions i de l'experiència diària, s'explica la realitat de la diversitat cultural de la nostra societat actual

Girona, J. (2015). Vaig començar a anar a l'escola als sis anys. Barcelona: Ass. de Mestres Rosa Sensat.

Aquestes “memòries” constitueixen un autèntic tractat de bona pedagogia, aquella que es va covant, lentament, en la relació diària i continuada amb infants, adolescents i joves, que va prenent forma en l’intercanvi professional, en les lectures reposades, en la reflexió sobre la pròpia pràctica, i acaba amb aquest llibre que teniu a les mans, un testimoni viu i lluminós.

Meirieu, P. (2006). Carta a un joven profesor: por qué enseñar hoy. Barcelona: Graó.

Introducció: La dimensió oculta. · 1. Entre l'amor als alumnes i l'amor en saber, no tenim per què triar. · 2. Ensenyem perquè els altres visquin l'alegria dels nostres propis descobriments. · 3. El nostre projecte de transmissió no pot conciliar-se amb les pressions socials que sofreix l'escola. · 4. Volem ser eficaços de debò però no a qualsevol preu. · 5. Al centre de la nostra professió: l'exigència. · 6. Una preocupació que no té per què ruborizarnos: la disciplina en classe. · 7. Sigui el que sigui el nostre estatus, siguin cuales siguin nostres disciplines d'ensenyament, tots som ½professors d'escola+. L'escola com a institució de la trobada de la alteridad. L'escola com a institució de la cerca de la veritat. L'escola com a institució d'una societat democràtica. · Conclusió: Utòpics per vocació. · Converses amb joves professors.

Meza, JL. (2008). Historias de maestros para maestros. Pedagogía narrativa expresada en relatos de vida. Colombia: Universidad de la Salle.

La narrativa és un esquema mitjançant el qual els éssers humans brinden sentit a la seva experiència de temporalitat i a la seva activitat personal. El significat narratiu afegeix a la vida una noció de finalitat i converteix les accions quotidianes en episodis discrets; és la plataforma que permet comprendre els esdeveniments passats i projectar els futurs, i el principal esquema per mitjà del com la vida de l'ésser humà cobra sentit. Per això, aquest llibre adona d'experiències dadoras de significat que fan una recuperació del subjecte que les narra: històries plenes de realisme, preocupació o esperança; històries recordades amb el pas dels anys perquè han deixat la seva petjada; històries que ens parlen de la utopia possible i dels éssers humans que creuen en ella. El seu contingut ens recorda el que [...].

Monereo, C.; Monte, M.(2011). Docentes en tránsito. Incidentes críticos en secundaria. Barcelona. Graó.

Els docents estem en trànsit. En trànsit entre l'instructor que vam ser i l'educador que hem de ser; entre la confiança que atorga una autoritat institucionalitzada i la vulnerabilitat que suposa haver de guanyar-se diàriament el respecte de l'alumnat; entre la defensa d'una cultura hegemònica i la necessària sensibilitat cap a altres cultures i formes de pensar; entre la còmoda objectivitat dels llibres de text i la convulsa realitat virtual d'Internet.

En aquest trànsit, és fàcil perdre's, naufragar en l'intent i abdicar de compromisos i responsabilitats. Ja no resulta possible ser solament un químic que ensenya la seva ciència, o un mentor que modela uns valors, o un tutor que canalitza els impulsos, o un mediador que soluciona els conflictes. És necessari ser-ho tot. Construir versions d'un mateix per ajustar-se a cada context, a cada classe, a cada claustre de professors, a cada família, a cada alumne. Impossible? No. Com ocorre en els dotze relats --cridem-los casos-- que s'analitzen en aquest llibre, els docents podem ser --i tots ho hem estat en diferents ocasions-- exigents i tolerants, innovadors i conservadors, reglamentistas i indulgents, obstinats i flexibles, i molts etcèteres. La clau està en quan, per què i para quina ser una o una altra cosa.

Pennac, D. (2008). Mal d’escola. Barcelona: Empúries.

Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l´aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres. És a dir, no va ser un alumne brillant sinó més aviat el contrari. Gràcies a l´educació que va tenir i al suport dels seus mestres va saber superar-ho i ha acabat convertint-se en professor i escriptor. En aquest text, a mig camí entre la novel·la i la biografia, fa un homenatge als educadors i als nens que sempre han estat els últims de la classe, narrat des de la seva experiència i ple de reflexions pedagògiques.

Pumares, L. (2010). El oficio de maestro. Madrid: La Catarata

Què fan els mestres? En aparença, gairebé tothom té una idea més o menys clara d'en què consisteix aquest ofici. No obstant això, amb gairebé total seguretat aquestes visions s'allunyen molt de la realitat quotidiana que el mestre viu a la seva aula, doncs aquesta constitueix un espai en el qual es materialitzen multitud de dimensions. En aquesta obra el lector trobarà la reflexió crítica d'un mestre amb molts anys d'experiència docent; en ella es parla d'educació, de les virtuts i manques del sistema educatiu, de l'escola, de les inseguretats, de les incerteses i de les responsabilitats que tots els que es dediquen a aquesta professió han d'afrontar i assumir. I tot això amb una clara intenció constructiva, la lectura de la qual es recomana no només als qui porten ja molts anys treballant amb els joves, sinó també a tots aquells que han pres la decisió d'estudiar magisteri, o hi estan pensant.

Resina, J. (2010). Querida maestra. Madrid: La Esfera de Libros.

En "Querida maestra", el seu primer llibre, Julia Resina ens demostra que per ensenyar de debò cal «trobar la clau de cada nen, donar-li confiança i fer-li partícip del teu projecte. Quan un nen s'adona que esforçant-se i treballant aconsegueix l'aprovació i l'afecte del seu mestre, pot aconseguir qualsevol cosa. I el que és més important: no ho farà per obligació, sinó perquè vulgues i se sent capaç de fer-ho». Unes pàgines commovedores en les quals es veuran reflectits molts dels mestres del nostre país.